La veritable amistat treu el millor de nosaltres i reforça les nostres afinitats i virtuts, li afegeix alegria a la vida. És la forma més lleugera però generalment la més sincera de ser posseït per Eros. Segons Aristòtil hi ha tres tipus d'amistats. Els primers dos tipus d'amistat són accidentals i un tercer que és més intencional.
El primer és l'amistat d'utilitat. En aquest tipus d'amistat, les dues persones estan involucrades no per afecte sinó perquè reben algun benefici. Aquesta amistat no és permanent, sol desfer quan els beneficis s'esgoten.
El segon tipus d'amistat accidental és l'amistat basada en el plaer i aquesta és més comú entre els joves, quan el plaer està més a flor de pell. Sol passar entre amics que participen en activitats esportives, o que van a festes i beuen junts. Sol acabar quan el gust canvia o quan una persona madura i deixa de freqüentar aquest tipus d'activitats sensuals.
Les dues amistats accidentals són limitades i no encarnen del tot el que significa la paraula amic, que ve de la mateixa arrel que amor.
El tercer tipus d'amistat es compartir el que és bo i virtuós de la vida i no es té una raó de treure profit. Aquestes relacions solen durar tota vida, sempre que la persona tingui un cert nivell de bondat.
De la mateixa manera que encara que tots podem tenir parelles i altres. Són pocs els que tenen realment amistats en el veritable sentit de la paraula. Persones que no tenen empatia no poden tenir aquest tipus de relacions, ja que cal lliurar, servir i donar el nostre temps a l'altra persona. Aquestes són amistats veritablement íntimes i profundes; solen ser agradables i benèfiques, però això és el de menys. Aquestes amistats no tenen un perquè realment, com tot el que és veritablement bo i valuós existeixen per si mateixes, sense fins ulteriors.
Text resumit de Cultura inquieta (Els tres tipus d'amistat que existeixen)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada