En aquesta tarda de pluja,
et recordo, sense pensar-te,
habites en la meva memòria,
és bonic saber que existeixes.
En aquesta ciutat grisa,
de febles tempestes,
retrona el silenci
de la teva absència.
En aquesta nit d'enyor,
potser et retrobaré
en noves albades,
on el cel és més blau.
Joan Cujan - Madrid 2019
Joan Cujan - Madrid 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada