No he arribat a comprendre
per què vaig encallar-me en el mirall
dels teus ulls, de peix espantat.
Ni per què, anys després
m'entossudeixo
a reflectir-hi la mirada.
Res s'entén, si ho aïllem
de l'amor que ens commou,
que ens eclipsa, que ens ofega i ens salva.
Era una tarda com la d'avui....
Poema: Karma Gual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada