Aquest poema no és un poema...
i aquest poema no és meu...
ni és un poema de Brossa,
ni un poema de l'Espriu,
ni un poema de la Marçal,
ni un poema de Sylvia Plath,
ni un poema de Walt Withman,
ni un poema d'en Sabina,
ni un poema d'en Serrat,
ni de Verlaine, ni Rimbaud,
ni de Gabriela Mistral,
ni de la Juncà o la Carmen,
ni d'en Llorca o la Vinyet.
Els poemes no són de ningú,
els poemes no són res,
instants immortalitzats,
que romanen muts i quiets,
si no hi ha qui els llegeix,
si no hi ha qui se'ls fa seus
si no hi ha qui els comparteix,
un poema oblidat, no és res,
un bell grapat de paraules,
oblidades... i res més.
-NJK- ningú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada