No són aquests bons dies,
per caure en el desassossec,
aquest gaudi fràgil de l'ànima,
on mòrbids pensaments,
com espesses boires d'èter,
reposen en somnis de llibertat.
Perquè l'ordre imposat,
cants de sirena,
d'oníriques falses promeses,
que ofereixen un món millor,
no ens empeny
cap a un profund abisme.
Ahir, vaig ser enlluernat
per milers de cuques de llum,
d'on emergeix una feble
esperança, que creix i creix
sense prejudicis d'amor o odi,
en un món en llibertat.
Joan Cujan 2019
Joan Cujan 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada