Amb l'enyor de veure com s'apaga l'estiu,
l'estany vessa, revestit de fulles ocres,
flors d'un altre món inhabitat i desert,
pensaments tèrbols, castren desitjos.
Emmirallat per l'aigua quieta de l'estany,
sento la remor del vent entre les fulles,
de sobte cau un xàfec de final d'estiu,
i m'adono de la meva incapacitat
de canviar el batec del món.
Joan Cujan, 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada