Avui, la pèrdua fugaç de la llum del dia,
d'aquest sol esmorteït rere les tenebres,
fa que se'm refredi l'esguard de la memòria.
L'absència de formes i colors em trasbalsa,
tanco els ulls per absentar-me d'aquest món físic.
De la penombra imaginaré noves imatges,
seguiré el rastre, d'una minsa memòria volàtil
que les meves negligents mirades oblidaren.
Fins a fer brollar impetuosament a la intempèrie,
totes les dèries que persistentment m'inciten,
damunt aquest paper immaculadament blanc,
per embrutar, pol·luir la seva puresa.
Joan Cujan, 2021
Joan Cujan, 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada