dimecres, 8 de setembre del 2021

EL TÀPIES COMPROMÈS AMB LA LLUITA ANTIFRANQUISTA I A FAVOR DE LA DEMOCRÀCIA

                           

La producció de Tàpies de les dècades de 1960 i 1970 es caracteritza tant per la consolidació del llenguatge de les "pintures matèriques", que havia encetat vers el 1954-1955, com per l'aposta decidida per incorporar objectes a les obres. La realitat prenia el primer pla.
Paral·lelament, en les obres d'aquest període es fa com més va més evident el seu compromís en la lluita antifranquista i a favor de la democràcia. Aquest posicionament, ja present en obres anteriors, aflora de manera cada vegada més explícita en obres de la segona meitat de la dècada de 1960 i de la primera de 1970 en què la repressió del règim franquista, que ja estava a les acaballes, va ser especialment virulenta. Un punt d'inflexió el marquen sobretot els fets de la Caputxinada (1966), que Tàpies rememora en obres com ara Pila de plats (1970). Mentre que la protesta social adopta la forma de proclama en obres com ara Inscripcions i quatre barres damunt arpillera (1971) –que no es va poder exposar en públic fins al 1976–, la denúncia s'escriu en una endreça a la part superior del quadre "A la memòria de Salvador Puig Antich" (1974), el jove militant anarquista executat pel règim de Franco. No es tracta d'un compromís polític que calgui considerar a part de la poètica matèrica i de l'objecte de l'art de Tàpies. Si posa la realitat en primer pla és per fer evidents les regles de l'art i per convidar els espectadors a un joc per "ajudar a superar aquest estat d'alienació, incorporant a la seva vida de cada dia uns objectes que els posin en un estat mental propici per contactar els problemes últims i més profunds de la nostra existència.