La producció de Tàpies de les dècades de 1960 i 1970 es caracteritza tant per la consolidació del llenguatge de les "pintures matèriques", que havia encetat vers el 1954-1955, com per l'aposta decidida per incorporar objectes a les obres. La realitat prenia el primer pla, tal com començava a proclamar a finals de la dècada de 1950 una nova generació d'artistes com a reacció a l'informalisme i a l'expressionisme Abstracte predominants al llarg de les dues dècades anteriors.
L'interès de Tàpies pèls materials és una constant des de l'inici de la seva trajectòria a la dècada de 1940. La seva atenció s'adreçava als materials no pictòrics i als objectes extrets del seu entorn quotidià, corrents, pobres, i humils. Però si en un primer moment aquests materials i objectes s'havien d'interpretar des d'una perspectiva simbolista que posava èmfasi a la metàfora, l'al·legoria i el mite, a partir de la segona meitat de la dècada de 1950 van adoptar una dimensió concreta.
ARMARI, 1973 (Armario / Wardrobe)
Objecte-tapís / Objeto-tapiz / Object-tapestry
231 x 201 x 156 cm
Fundació Antoni Tàpies, Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada