De quin color és el silenci.
Hi ha tanta pau, aquest matí de diumenge,
els carrers són com a cambres buides,
espais lliures, abans transitats.
Tot és només silenci, cel gris i cendra.
---
De quin color és el dolor.
En aquests dies de reclusió forçada,
una creixent impotència em rosega l'ànim,
sento malestar físic, fred al cor.
Tot és metàl·lic i fred, plomís, descolorit.
---
De quin color és l'angoixa.
A poc a poc, sense fer soroll,
s'apodera un buit que ho omple tot,
el desànim em corca l'esperança.
Tot és incert, malaltís, sense color.
Joan Cujan 2020
Joan Cujan 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada