ANIVERSARIS

Segons diu el meu DNI, si no m'enganya,

any a any m'acosto als setanta,

tot d'una he pensat en el meu pare,

del motlle molt llunyà de què estic fet,

com més anys compleixo, més m'assemblo.

Ara no m'imagino més gran, com ho feia

de jove en veure al meu pare,

el mirall em mostra una imatge

que no comparteix la ment,

no em reconec, sóc més jove.

Em miro el cos i em fa respecte,

els cabells blancs, la plata dels anys diuen,

de jove em mirava les mans i m'agradaven,

ara arrugades, la pell més fina, amb petites taques.

Segueixo fent l'amor amb el mateix desig. 

Potser sóc, el que sempre vaig voler ser

sense pretendre-ho, inconscientment.

De vegades, penso que segueixo viu.

Joan Cujan  2020