Aquests dies de reclusió involuntària a casa, els sentiments de pertinença a un col·lectiu es fan molt més forts, però malgrat la teva actitud responsable, no tens el control de la situació, depens del que faci la societat a la qual pertanys.
T'adones l'inestable que és la realitat en què vius, et creus segur, has tingut la sort de néixer al costat bo del món, tens les teves necessitats vitals cobertes i et pots permetre algun petit plaer, i de sobte un virus (fortuït o provocat) pot alterar la teva plàcida vida i convertir-te en un ésser discriminat, passes a estar reclòs, a ser com a aquests éssers humans que no se'ls permet travessar les fronteres i experimentes dins teu, l'angoixa, la por de ser també inclòs entre els empestats sense tenir cap culpa.
Joan Cujan 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada