Buida és l'espera,
darrere la finestra
una pluja fina
fa dringar els vidres,
el temps se m'esmuny
d'entre les mans,
llisca a través dels dits,
no puc retenir-lo.
Mentre espero en va
que la vida torni a fluir,
la tarda s'acosta.
Joan Cujan 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada