Pintura: Cupid-Psyche (Gerard Francois Pascal Simon)
Et fascina la silent fatiga, que t'apropa
a un crepuscle que sents pròxim,
punt final d'un destí llarg i vagarós.
Sents pànic del pas sobtat del temps,
viu dins teu, una calma frustrant,
a on la memòria esberla el silenci.
Rere la teva vulnerabilitat, sura la teva força.
Quan el desig et devora l'ànima,
aquest vertigen que et pren el cos,
t'has sentit desitjada, estimada.
Tu i l'àngel lentament us heu fos,
en vesprades sense paraules
fetes amb la complicitat de tendres mirades.
M'ofereixes l'espai i el temps que necessito
Poema: Joan Cujan 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada