diumenge, 19 de juny de 2016

TANT A PROP I TAN LLUNY


El temps avança implacable,
les hores passen sense aturar-se,
en l'estèril per efímer intent d'eternitat,
mentre la vida es marceix lentament.

Com a metàfora visual de l'existència,
la boira en un intent d'ocultar els detalls,
insinua una imatge més complexa que no és visible,
però darrere de l'aparença hi ha molt més,
que està ocult a la vista dels altres.

La vida ha estat generosa amb mi,
m'ha fet gaudir de sentiments,
que no puc perdre per al camí,
d'aquest llarg i difícil viatge,
sempre encreuat per infinites cruïlles,
on cap camí té final.

En el silenci de la fosca nit,
abans de l'últim alè,
mostra'm la dolça travessia,
que porta al paradís perdut,
i amb el naixement d'un nou dia,
el meu ahir ja esdevindrà passat.

Joan Cujan 2016