Seduït, a palpentes igual que faria un cec,
et vaig resseguint amb les gemmes dels dits,
amb gestos mínims, sense que te n'adonis,
amb passió, amorosament m'aferro a la teva pell,
per auscultar els plecs més recòndits.
Vull tornar allí, on el meu cos troba recer,
per reviure aquest inabastable vertigen,
que em porta a abocar-me amb tota l'ànima,
i en ple èxtasi, dissoldrem en un pur esclat,
de secrecions, que regalima'n omplint-te de mi.
Ara, sadollat, deslliurat de desig,
recupero la mica de vida que em queda,
d'aquesta petita mort de cada dia,
per seguir gaudint d'aquesta bellesa inquietant,
que traspua a la nostra pell, l'efímer pas dels dies.
Joan Cujan 2016
Imatges: Escultures hiperrealistes de Marc Sijan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada