Agafats de la mà, passejàvem inquiets,
com si volguéssim trobar un racó, el nostre,
en què tinguéssim la certesa, d'estar,
a l'aixopluc de la por, a què ens descobrissin.
Lloàvem les parts més petites,
dels nostres cossos innocents,
fruit de la nostra candidesa,
ens rèiem de la falta de destresa.
És tan misteriós i desconegut,
el món de l'adolescència,
no sabíem que cercàvem,
tot eren descobertes.
Van ser uns dies inoblidables,
mesos, no em preguntis quants,
innocents és dedicàvem amb passió,
a les ingenuïtats de l'amor.
Ara passats els anys, gairebé una vida,
en el nostre retrobament, mai imaginat,
són els records del que vaig sentir amb tu,
el que et fan tan important per a mi.
Joan Cujan 2016
Joan Cujan 2016
il·lustracions: Puuung
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada