Pels corriols de la nit,
entre somnis i desvetlles,
se'm desperten els sentits.
Et fas present a la meva pell,
on el teu record persisteix,
en els meus llavis.
A un pas de ser feliç,
a poc a poc separo els genolls,
obrint espais al meu desig.
Lliscant suaument, els dits
es fan cançó humida,
has tornat, et sento dins.
Joan Cujan 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada