Pintura: René Magritte
Vas oblidant instants fins a convertir-los en records del passat, i comences a dubtar si realment van existir. A vegades em costa imaginar-me com seria una absència de records, i si em produiria dolor l'oblit de moments que potser mai van arribar a ser, petons, carícies que no tornaran a fregar la meva pell, perquè ja les he oblidat, obstinades absències de mi mateix. Em desperto i mentre recordo cada instant que està viu en la memòria, em pregunto que recordaré demà...
Algun dia algú em trobarà a mi quan em perdo, i em guardarà per sempre en la seva memòria.
Joan Cujan 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada