VIATGE

Quan tornes d'aquest viatge,
  i el plaer s'estén pel teu cos,
  contemplo el teu abandó,
  els crits, aquesta pèrdua del sentit.

  Quan tornes d'aquest viatge,
  i et llepo les ferides de l'esperit,
  no et canses mai dels meus llavis,
  sóc la teva font, dona d'aigua.

  Quan torno d'aquest viatge,
  i exploro els racons del teu cos,
  confós, em converteixo en canibal,
  per menjar-te l'ànima, dona.

  Quan torno d'aquest viatge,
  i em queda el teu record a la meva pell,

  sento eufòric l'evidència en el meu cos,
  restes per sempre en la meva ànima.

Joan Cujan  2011