dilluns, 25 de juliol de 2011

DESOCUPAR LA MALETA PER CONTINUAR EL NOSTRE VIATJE

En el viatge de la vida és de vegades necessari, trencar amb el nostre tediós dia a dia, per inicar un nou camí que ens porti per experiències, somnis que alguna vegada ens van despertar inquiets desitjos de llibertat.
Disposem d'una limitada maleta, lleugera, resistent als cops i amb codi secret, en la qual emmagatzemem els records, que ens protegiran de les adversitats del camí.
Des que naixem l'anem omplint de petites històries, acumulades durant el nostre temps d'ahir i avui, emocions atresorades amb molta cura en una tasca àrdua i complexa de seleccionar retalls de felicitat i dolor compartit.
Una condició primordial per al viatge és l'equipatge i només podem fer una petita maleta, hem de ordenar les peces del trencaclosques de la nostra vida reunint-les en un espai limitat, tot protegit en un únic bagul "el nostre cervell". .
Hem de veure amb claredat i acceptar buidar-la de les coses supèrflues, innecessàries, per a guardar només els més valorats objectes, els  records que un dia van omplir els nostres sentits, ens van emocionar, ens van fer riure o plorar, per desocupar i tornar a omplir amb el mínim , amb el necessari per començar a caminar per un “nou camí”.

Joan Cujan  2011

Foto: Richard Spellman

DESOCUPAR LA MALETA PARA CONTINUAR NUESTRO VIAJE
En el viaje de la vida es a veces necesario, romper con nuestro tedioso dia a dia para inicar un nuevo camino que nos lleve por experiencias, sueños que alguna vez nos despertaron inquietos deseos de libertad.
Disponemos de una limitada maleta, liviana, resistente a los golpes y con codigo secreto, en la que almacenamos los recuerdos que nos protegeran de las adversidades del camino.
Desde que nacemos la vamos llenando de pequeñas historias, acumuladas durante nuestro tiempo de ayer y hoy, emociones atesoradas con mucho cuidado en una tarea ardua y compleja de seleccionar retazos de felicidad y dolor compartido.
Una  condición primordial para el viaje es el equipaje y sólo podemos llevar una  pequeña maleta, debemos ordenar las piezas del puzzle de nuestra vida reuniéndolas en un espacio limitado, todo protegido en un unico baúl “nuestro cerebro”.  .
Debemos ver con claridad y aceptar vaciarla de las cosas superfluas, innecesarias, para guardar solo los mas valorados objetos, los recuerdos que un dia llenaron nuestros sentidos, nos emocionaron, nos hicieron reir o llorar,  para desocupar y volver a llenar con lo justo, con lo  necesario para comenzar a andar por un nuevo camino.


Foto: Daniella Marcellusi