ELADIO AGUILERA - Per fer poemes, no es beu aigua

És un projecte que reflexiona sobre un dels espais per antonomàsia de l'art: els bars, els cafès, les tavernes, els bistrots. De Viena a Montmartre, del Raval a Montjuïc, al nostre imaginari col·lectiu la història d'aquests llocs està lligada l'efervescència artística i cultural d'una ciutat. Els bars són llocs de reunió i parlament, on es genera discurs des de l'intercanvi dialèctic i emocional entre coneguts i nouvinguts. Allà la comunicació flueix gràcies a la intervenció callada d'un convidat líquid: l'alcohol. Així ho cantava la famosa vocalista francesa Barbara: "Pour faire des poèmes, on boit pas de l'eau" ('Per fer poemes, no cal l'aigua')-, a la seva cançó "L'Absinthe" ( 1972) que dedica als poetes Arthur Rimbaud i Paul Verlaine i la seva relació amb la fada verda. En el nostre relat cultural l'alcohol està relacionat amb els artistes gairebé més que amb l'art, com ho està amb la vida.L'exposició vol ser un catàleg d'imatges i objectes sobre la infraestructura etílica d'un bar. Gots, cadires, taules, tiradors, botelles contenen un especial poder contenidor de desig: la promesa de felicitat canalitzada a través d'un objecte i l'experiència alliberadora que li atorguem. Convivint entre objectes, gent que es coneixen i generen coneixement. En aquest sentit, el bar és un espai de gimnàs emocional i cultural sacralitzat.
La instal·lació incorpora una sèrie de pintures que fan el guinyo a episodis artístics en què s'entrecreuen alcohol, producció artística i l'experiència personal de l'artista. Els relats personals dels artistes són destil·lats en forma d'imatge, desvetllant la presència de creadors com Joseph Beuys, Martin Kippenberger o Margherite Duras. Així, mentre l'artista alemany apareix a l'exterior, mig nu i vital, l'escriptora francesa es presenta recollida a la solitud de la cuina amb unes flors que remeten a la seva tomba de Montparnasse. La sèrie neix d'una estada d'Eladio Aguilera a París, de finals del 2020, en què l'artista, privat de les relacions socials a conseqüència de la pandèmia, s'interessa per les biografies de diferents creadors francesos traspassats i enterrats als cementiris de la capital.

Eladio Aguilera (Sevilla, 1995) és graduat en Belles Arts per la Universitat de Sevilla. Posseeix el Màster en Producció i Recerca Artística per la Universitat de Barcelona