Posseix-me com
l'escuma la roca.
Amb l'onada nua i ondulant
fes-me teva altre cop.
Dins el silenci ocre de
la tarda
em doblegaré davant la
humilitat de l'olivera.
Encesa per la terra roja
em deixaré endur
per tu sense temença.
El primer estel, vora la lluna,
m'anuncia
les constel·lacions
s
i
n
u
o
s
e
s
del teu cos.
Nora Albert - Mots i Brases 2003 - Imatge: Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada