diumenge, 17 d’agost de 2014

La mort oscil·lant



Dia rere dia, una vella aranya descansa suspesa en la seva talaia bressolada pel vent, perseverant, sempre alerta, les seves negres pupil·les observan detingudament totes les interseccions de la seva xarxa, de tornassolats reflexos lluminosos, esperant una lleu sacsejada que li anunciï la presència d'una nova captura, es mou lentament, agitant les seves mandíbules, mentre s'acosta amb precaució a la presa que paralitzada intenta escapar en va al seu destí.
Joan Cujan  2014