Un dia qualsevol al migdia anava pel centre de la ciutat de València, quan de sobte vaig veure una noia conversant amb el seu portàtil, vaig sentir una ansietat inexplicable per veure amb detall el que estava fent, quan vaig estar a prop, vaig veure que estava parlant en vídeo conferència amb un noi, que en veurem darrere els vidres, somrient la va avisar de la meva presència, la misteriosa jove es va aturar i va girar, em va mirar fixament, i deixat la seva conversa a mitges, va començar a parlar-me darrere els vidres, em va somriure, mentre li feia la fotografia, va estendre la mà i em va saludar, amb un gest proper a un "adéu" i es va donar la volta per continuar la seva conversa, jo vaig seguir el meu camí.
El misteri de la quotidianitat, són els instants que deixen empremta en la retina i escapen a l'oblit, és una forma de sentir-nos immortals. Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada