Sempre m'ha agradat, perdrem en camins desconeguts, o que almenys ho són per a mi. Caminar fins a la posta de sol, o millor, veure l'alba en una platja deserta, escapar de la rutina diària, tan lluny que ja no pots retrocedir, ja està fet i no et penedeixes. Deixar el rellotge a casa, desconnectar, ser lliure per uns dies, només amb el pes d'una petita motxilla que porta l'imprescindible sense oblidar... tornar a casa!
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
Antonio Machado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada