Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dimarts, 8 de juliol del 2014
Llum de capvespre reflectida sobre metall
En aquest moment íntim de la darrera llum del capvespre, s’adonava que una vegada gaudit la claror del sol, l’obscuritat podia fer-se insuportable. A contracor l'home fosc s’havia convertit en un addicte a la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada