El vent acariciava la seva cara de cartó, va sentir fred quan el seu cor de drap s'aturava lentament, ja no escoltava els seus crits d'angoixa, mentre el poc alè que li quedava sortia en un núvol de gebre. Tot d'una ja no existia i es va sumir inconscientment en un somni etern...
Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada