La nit va recuperant la seva foscor,
crema una espelma, la bressola el vent,
atent observo la seva oscil·lant flama,
esmunyedissa la papallona la voleteja.
Encén el crepuscle, amb la seva llum daurada,
els seus colors resplendeixen en les meves nines,
fins que es fon el seu delicat ordit de fils de seda,
la llum s'apaga, s'ha adormit en la seva fugaç existència.
Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada