Estava a la vora de l'abisme, des de la talaia el va veure, a l'instant va quedar seduïda dels seus bells tons blaus que brillaven sota el sol i li va jurar que l'estimaria fins a la mort. Saltaré i estarem junts li va prometre la pedra… un, dos, tres, estavellant-se contra el vidre.
Joan Cujan 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada