Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
dimarts, 10 de juny del 2014
Núvol de vidre
En la memòria visual, les imatges es distorsionen, la vida és un laberint de sorpreses que ens condueixen a paisatges, realitats, fantasies... emocions noves. I aquí estàs tu, núvol de vidre, realitat feta fantasia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada