M’envolta la foscor, em desperto tot suat d'un malson,
amb el cor agitat, moll i amb un fred de socarrel,
per què trigarà tant a arribar la claror del nou dia,
fins arribar al matí no em vaig adonar de la teva absència.
Aviat tot serà antics records enterbolits per el pas del temps,
no quedarà res, ni els bons moments dels dies feliços,
tan sols el silenci de la cambra buida i la pols a l'aire,
tot al meu entorn despareix, sols em queda la teva absència.
Cercaré un altre indret, on amagar-me de la solitud que sento,
i si no tornes, mai trobaràs un lloc on amagar-te de la meva solitud.
Joan Cujan 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada