S'apaga, amb lleugera tremolor,
l'antiga llum d'estrelles vespertines,
on el somni es perd dins l'alba.
Les llums de les cases anuncien
entre la fosca, un nou dia urbà.
A fora, darrere els vidres de la finestra,
la ciutat desperta endormiscada.
Som com aus peregrines sense ales,
que amb ulls tancats ens veiem volar.
És la meva ciutat, i jo em sento foraster,
d'aquest món on tu i jo vivim.
Aquí, a tot arreu, com cada dia.
Joan Cujan, 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada