Sempre m'ha agradat mirar una tela en blanc a primera hora del matí. Ja fa temps em vaig inventar el nom "tela nua". Encara no hi ha res pintat, però el que tens al davant no és pas un espai buit. En aquella superfície blanca hi ha amagada la forma del que hi ha d'aparèixer. Aclucant una mica els ulls hi pots veure diverses possibilitats que al final s'acaben convertint en una pista vàlida. Aquest moment és el que m'agrada. És el moment en què el que és real i el que no ho és es confonen. Murakami
La realitat és subjectiva, fes-la teva...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada