Aquell ésser epicuri,
d'ànsia incontenible,
que m'omple a vessar
de passions irrefrenables.
Assedegat en nits d'esperes estèrils,
d'hores estripades entre absències,
etern errant, presoner dels instints,
persegueixo l'essència del teu misteri.
Retrobat com un tremolós murmuri,
a vegades llunyà i tanmateix tan a prop,
el sento a tocar entre fràgils pensaments
que es nodreixen d’inspiració regeneradora.
Sobre el cel de les nostres esperes,
esclataran mil llamps en retrobar-nos
i alliberaran el dimoni que viola l'àngel,
talment així és l'essència del meu desig.
Espera'm tendresa,
permet-me entrar,
la teva puresa
em salvarà.
Joan Cujan 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada