Cada dia que passa,
Són unes línies escrites,
una història despullada.
Unes imatges somiades,
una realitat manipulada.
Un petó furtiu,
una càlida abraçada.
Un compromís complert,
una il.lusió desaprofitada.
Cada dia que passa,
ens fa sentir-nos joves a la nostra maduresa
per no envellir més ràpid que els dies,
perquè no arribi la nit final.
diumenge, 30 de setembre del 2018
DE QUAN VAIG SER BOJA
De quan vaig ser boja, preservo al rebost, un polsim de deliri d'aquell dia que no vaig ser capaç de llegir tota l'arena de la platja. Per si els que s'anomenen sensats, ataquen amb la seva impassible lucidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada