Nits inquietes
desvetllen somnis.
Òrfena de carícies,
necessito retrobar-me
en els teus dits.
T'esperaré anhelosa,
ets l'escalf amorosit
d'aquest fràgil cos,
que ara me'l sento
més meu que mai.
Assossega'm
el desig de tenir-te,
allibera'm d'aquesta
abstinència adormida.
Oh, lletania de sospirs.
Joan Cujan 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada