Vés i explica-l'hi com et sents,
que vius dies esperançats,
que l'estimes, i sempre l'estimaràs.
Has vingut absorta en el paisatge,
resseguint el camí de totjorn,
amb una força que ja no tens,
a l'ombra d'arbres centenaris
que t'han vist tant, tant jove.
Has travessat rierols per on flueix
l'aigua d'aquests cims tan teus,
a vessar el plor per la llera
i fondre't en un bassal.
Fins al clot amorosament protegit
a penes trepitjat per l'aire,
en el que jeuen les despulles.
Un cel gris, plujós allà dalt,
plou damunt els teus records,
sota la pluja, una pregària.
a l'ombra d'arbres centenaris
que t'han vist tant, tant jove.
Has travessat rierols per on flueix
l'aigua d'aquests cims tan teus,
a vessar el plor per la llera
i fondre't en un bassal.
Fins al clot amorosament protegit
a penes trepitjat per l'aire,
en el que jeuen les despulles.
Un cel gris, plujós allà dalt,
plou damunt els teus records,
sota la pluja, una pregària.
Joan Cujan 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada