dissabte, 16 d’abril de 2016

T'HO DIC A TU


Deixem recordar-te, mai te'n vas anar del tot.

Quan els instants s'allarguen imperceptiblement,
fins a caure vençuts pel pas de les hores,
i lànguidament s'estén la tènue llum de la tarda,
que embolcallà amorosament els objectes.

És quan veig el reflex d'allò, que vaig ser,
d'aquell adolescent que et va estimar,
de la vida que no vam arribar a tindre junts,
te'n vas anar en silenci, sense acomiadar-te,
la teva absència, la vaig viure com una fugida.

M'agrada veure l'ocàs amagar-se, fins a desaparèixer,
potser a l'altra banda dels records, més íntims,
voldria seguir conservant fidel memòria teva,
fins que la nit sense lluna, em deixi a les fosques.

Deixem recompondre els trossets, de tu que encara conservo.

Joan Cujan  2016