dimarts, 5 d’abril de 2016

EVOCACIÓ


Els llençols regirats, el llit desfet,
el record d'una carícia, m'estremeixo,
la memòria dels teus dits, a la pell,
el silenci expectant, un sospir,
unes copes buides, la dolçor dels teus llavis.
Pres per l'enyorança, que creix en mi,
sento buidor per la teva absència,
fins que ens tornem a trobar,
no sabre si ja sols som brases, del passat,
de quant teníem les mans massa ocupades,
d'allò que va ser desig de l'un per l'altre.
D'on surt l'energia que càrrega els desitjos,
la felicitat és efímera, sempre té pressa,
embadalit per aquest pensament utòpic,
assumiré la teva pèrdua sense retrets,
pots ben riure de la meva ingenuïtat,
però per si de cas m'escolta,
demanaré un desig de felicitat,
a l'estel fugaç que guia els nostres somnis.

Joan Cujan 2016