Fer clic sobre la imatge per veure els detalls ampliats
M'agrada que tornis a somriure,
la primavera t'ha vingut a buscar,
és com sortir al carrer,
i fer el mateix camí,
que ja has fet altres vegades,
però ara el veus diferent,
tot ha canviat en la teva solitud,
dins teu hi havia un no-res.
T'he conegut al final del camí,
i la joia de viure t'ha abraçat,
gaudim de la sobtada ànsia,
que reté aquest instant viu,
estira't aquí a la riba del meu llit,
tu també pertanys a les meves nits,
estimem-nos ara, abans que el dia,
sigui només, l'evocació del passat.
Joan Cujan 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada