Foto: Allan Simpson
En aquestes llargues nits, buides i fredes,
quan intento agafar el son, pensant potser en tu,
tornen a assajar-me, mil records dels dies passats,
guardats per la meva dúctil pell sota els teus dits,
de quan les teves mans m'omplien de carícies,
on ès, el que et vas emportar de mi en deixar-me.
Ara que no respons a les meves trucades,
sense tu, la distància se'm converteix en melangia,
voldria que fos suficient amb invocar-te,
perquè aparegueres a l'instant al meu costat,
sospiro, i espero anhelant, una trucada teva,
que m'alliberi, i m'acosti al teu cel etern.
Perquè ja no m'escrius, noves poesies,
que encenguin els meus desitjos a la matinada,
dolç bàlsam que alleuja la meva soledat,
per què deixes que sucumbeixi a aquesta delirant espera,
tinc ganes de tu, i no puc pensar en res més,
que no sigui llegir-te, veure't, abraçar-te, besar-te.
Arranca'm els anhels que cremen, dins de la meva pell,
desitjos inconfessables, que no sóc capaç de reprimir,
allibera'm d’aquesta angoixa que m’ofega,
tornem la pau que tenia abans de conèixer-te.
Unes passes que s'acosten, trenquen el silenci,
només vull, que tornis, i apagar la llum, t'espero.
Joan Cujan 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada