dijous, 8 d’octubre de 2015

SOMNI



En néixer les primeres llums del dia,
a trenc d'alba, quan tot vol despertar,
en l'instant que encara els sons,
endormiscats, habiten la remor del silenci,
i es comença a escoltar el murmuri,
de l'incipient bullici del carrer que desperta.

En aquesta plàcida solitud de l'entreson,
prèvia en desvetllar-se la consciència,
observo com les teves parpelles de dorment,
deixant-se portar, vaguen entre somnis,
escolto com als teus llavis amb el seu alè,
xiuxiuegen preguntes, que no obtindran resposta.

Rialles, per engolir d'un glop la negra nit,
músiques fràgils que neixen dels teus somnis,
veus que ressonen, a la recerca de les paraules,
com llums sonores que il·luminen l'albada,
abans que la son s'esvaeixi, i en despertar,
sentir-te plenament viva i que tot és possible.

Joan Cujan  2015  -  Foto: Anton Belovodchenko