Surto molts dies a passejar pels carrers de Barcelona, una ciutat en constant transformació, endinsant-me en el caos de l'entorn d'aquesta anarquia urbana, en una recerca de la seva identitat a través de la diversitat dels personatges que l'habiten, urbanites, obrers, gent gran, grafiters... ciutadans d'una representació subjectiva de la societat actual, reflex de la pèrdua d'identitat, a la deshumanització de l'individu. La globalització els ha convertit en individus sense veu, en elements d'una sèrie, identificats pel DNI. Després en l'estudi, observo que moltes d'aquestes imatges són un cant a la solitud, a la bellesa de la desolació, imatges subtils que conviden a la reflexió.
Joan Cujan 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada