divendres, 12 de juny de 2015

MEMÒRIA PER CORRESPONDÈNCIA



Memòria per correspondència, és la publicació de 23 cartes en format de llibre, que la pintora Colombiana Emma Reyes, desconeguda per a la gran majoria de la gent, va escriure des de 1967 fins a 1997 per al seu amic l'historiador Germán Arciniegas. En elles li explica els seus records infantils i de joventut, amb ulls de nena, però amb la intel·ligència de la persona adulta que és. A les dures condicions de pobresa de la seva infància: "Vivíem en una habitació sense finestres, sense llum elèctrica ni vàter". "En aquests mitjans un neix sabent el que vol dir fam, fred i mort", li segueixen punyents episodis de joventut quan va estar internada en un convent, on va créixer rebent càstigs cruels, mentre era educada per a una vida de resignació davant del seu destí. Només fins que es va escapar del convent, ja després dels 18 anys, va poder començar a viure.

Emma tenia poc menys de quatre anys quan va veure que el nen que acabava de tenir la senyoreta Maria, aquesta senyora que cuidava d'ella i de la seva germana Helena, va ser abandonat en un cove, al capdavant d'una porta. "Crec que en aquest moment vaig aprendre d'un sol cop el que és injustícia i que un nen de quatre anys pot ja sentir el desig de no voler viure més i ambicionar ser devorat per les entranyes de la terra. Aquell dia quedarà com el més cruel de la meva existència", va escriure en la carta numero vuit Emma Reyes.

Emma Reyes volia que les seves cartes es publiquessin després de la seva mort, el 2003, i que les regalies d'aquest llibre servissin per ajudar nens orfes de Colòmbia. El lloc escollit va ser la Fundació Llar Sant Maurici a Bogotà, que dóna allotjament i educació a 150 nens que comparteixen amb Emma, un segle després, la seva història. Entre ells han construït una família.

Només per aquest fet ja val la pena comprar el llibre, però us asseguro que és un text que no deixa indiferent.