dilluns, 15 de juny de 2015

SOLITUD (a la recerca del temps perdut)



En el món actual en què tot es mou frenèticament, he arribat a apreciar la solitud, amb una intensitat que mai hagués pensat que em fos possible. Però no és el mateix aïllament i solitud, només et sents aïllat quan estàs desconnectat involuntàriament dels altres, una sensació molt diferent i més freqüent és l'experiència de sentir-te sol enmig d'una multitud.

El fet de buscar moments de solitud és una elecció personal, un temps per a reflexionar en la intimitat dels nostres pensaments. Però no se'ns educa per estar sols, per a molts de nosaltres estar sols és igual a estar fora de la societat, de la família... resulta més fàcil pensar que la solitud és dolorosa, i omplim les nostres vides amb multitud d'activitats, sense temps per a nosaltres.

Molts dies faig exercici, també hi ha en aquesta opció una tria de solitud, és un moment escollit per reflexionar, trobo el temps que necessito per apreciar més a les persones que estan en la meva vida, i recordar a les que per una raó o altra, ja no hi són. Són moltes les persones que són part de la nostra vida i necessiten el nostre afecte, i temps per escoltar-les, com nosaltres necessitem sentir-nos estimats.

També en l'entorn creatiu, la solitud crea un espai on la inspiració és més gran i pots alliberar de forma íntima les teves emocions, i deixar-te portar per la bellesa sense tenir en compte el que els altres puguin pensar sobre el que estàs fent. Gaudir mentre ho fas, sense pensar si algú més ho gaudirà, si ho entendrà, si és bonic... 




Veure com torna la calma a l'aigua de l'estany i els nenúfars romanen immòbils sobre la superfície de l'aigua, mentre el fang es diposita en el fons i deixa l'aigua de nou transparent... aquesta és la claredat i calma que necessitem per apreciar les petites coses i descobrir la bellesa que les habita en la seva solitud.

Text i fotos: Joan Cujan