Jo tenia catorze anys i estava ple d'energia, com una cosa acabada de fer, i, evidentment, cada vegada que bufava el vent càlid de l'oest, tenia una erecció. Perquè això és el que passa en aquesta edat. Però ella no em provocava ereccions, perquè superava de moltíssim el vent de l'oest. Però no, no solament el vent de l'oest: era tan meravellosa que derrotava tots els vents que venien de totes les direccions. ¿Com es pot tenir una miserable erecció davant d'una noia tan perfecta? Era la primera vegada a la vida que em provocaven aquest sentiment...
Homes sense dones - Haruki Murakami - Foto: Francois Benveniste
Són set relats curts, en els quals els protagonistes són homes solitaris i melancòlics, les dones són les grans absents d'aquestes històries, han marxat, mort o senzillament desaparegut de les seves vides, però el seu esperit segueix estant sempre molt a prop. Encara que el protagonisme recaigui en els personatges masculins, les dones són les veritables conductores dels relats.
És, la ultima publicació d'un autor que segueixo, gaudeixo molt de la seva imaginació, humor subtil i surrealisme de vegades kafkià i sobretot d'una poesia de la vida que ens endinsa en l'ànima dels seus personatges en totes les seves històries per tristes que siguin. Us el recomano.
"El que vull transmetre en aquest llibre és, l'aïllament, i el que aquest implica emocionalment", ha declarat Murakami recentment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada