Detenir-me a mirar amb ulls nous i percebre l’esperit de les coses, retenir en la retina l’exuberància i complexitat de les formes; Humilment, sense comprendre, com l’eufòria del moment, allibera l’esperit i s’enriqueix amb un univers crític i compromès, sotmès a l’abstracció; aquesta frivolitat aparent, obre pas a la reflexió i maduració creativa, on res és només el que sembla.
Pensar i no saber de què estan fetes les imatges que ballen al meu cap, de quina matèria fluida brollen les línies en què dibuixo el perfil infinit dels somnis. En aquesta ambigüitat resideixen al meu entendre, els mecanismes del meu procés creatiu, que navega pels enganyosos cants de sirena, en les irreals aigües de l’abstracció.
Joan Cujan 2015
Sigues un arc de Sant Martí en el núvol d'algú. Maya Angelou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada