dilluns, 2 de febrer del 2015

HE CAMINAT FINS A ARRIBAR AL PROFUND



He caminat fins a arribar al profund
del bosc de la paraula, per on llisquen
les aigües del silenci; m’he banyat
en la secreta gorga, ressorgint
transfigurat en la forest de símbols.
Ara vagó perdut a dues llums
pel sempre clos enigma de la terra,
morós, interrogant, i creix la set
d’un més enllà d’aquest silenci d’aigües.

Joan Vinyoli, El Callat (1955) - Foto: Joan Cujan

He caminado hasta llegar al profundo
del bosque de la palabra, por donde se deslizan
las aguas del silencio; me he bañado
en la secreta garganta, resurgiendo
transfigurado en el monte de símbolos.
Ahora vagón perdido a dos luces
por siempre cerrado enigma de la tierra,
moroso, interrogante, y crece la sed
de un más allá de este silencio de aguas.