He caminat fins arribar al profund
del bosc de la paraula, per on llisquen
les aigües del silenci; m’he banyat
en la secreta gorga, ressorgint
transfigurat en la forest de símbols.
Ara vago perdut a dues llums
pel sempre clos enigma de la terra,
morós, interrogant, i creix la set
d’un més enllà d’aquest silenci d’aigües.
Joan Vinyoli, El Callat (1955)
Foto: Joan Cujan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada